entrevista a Salvador Martí

Salvador Martí és professor de ciència política a la Universitat de Salamanca i membre fundador de l'ONG Banyoles Solidària. També és autor dels llibres "La izquierda centroamericana. De la lucha armada a la oposición parlamentaria" i "Nicaragua 1977-1996. La revolución enredada".

Tot just acaba de tornar de Nicaràgua i ha tingut l'amabilitat de respondre les preguntes d'ACCES.

Quina incidència social, política i econòmica tindran les decisions d'Evo Morales a Centre Amèrica, ara que funciona el TLC?

La presència d’un President electe com Evo Morales, que a l’arribar al poder per la via electoral ha dut a terme una reforma agrària, ha nacionalitzat els recursos naturals i ha negociat directament amb les empreses transnacionals és un esperó per l’esquerra d’Amèrica Llatina. I més encara quan durant els anys noranta i a inicis del segle XXI les premises del Consens de Washington no només semblaven indiscutibles, sinó que suposaven els límits de l’activitat política.

Aquest fenomen –el fenomen Morales– ha impactat també en els col·lectius d’esquerra de Centreamèrica, però a diferència de Bolívia les petites repúbliques de l’istme tenen una menor capacitat de moviment degut a dos factors: la omnipresència dels Estats Units i el record dels conflictes bèlics. Aquests dos factors fan que les propostes transformadores i radicals de l’esquerra llatinoamericana siguin més difícils de dur a terme que a la Centreamèrica.

A Espanya es commemora el 75 aniversari de la República. Quines similituds trobes entre les Guerres Civils d'Espanya i d'El Salvador? Hi ha cap estudi comparatiu, sobre aquest tema?

Hi ha pocs estudis que comparin la guerra civil espanyola amb les guerres d’El Salvador, Nicaragua o Guatemala. Poster el més comparable és que tant la guerra civil espanyola com els conflictes centreamericans dels anys vuitanta van despertar una gran (grandiosa!) onada de solidaritat internacional. Crec que aquest és el fet més comparable. Obviament també podríem dir que en els tres països en que es van desfermar les guerres van lluitar dos bàndols on un representava la dignitat dels desposseïts i un altre per mantenir l’statu quo –igual que duran l’Espanya del 36–, però més enllà d’aquest fet hi ha més diferències que semblances.

La bestialitat i l'augment de violència a El Salvador, al marge dels crims habituals relacionats amb les "maras", fa que alguns recordin els assassinats dels Esquadrons de la Mort que van precedir l'inici de la Guerra. Què hi ha de paranoia, en tot això?

L’augment de la violència comú a El Salvador (a semblança del que succeeix a Hondures i a diferència de Guatemala) no té mòbils polítics directes, si bé és utilitzada i manipulada políticament. La delinqüència avui regnant a El Salvador té diverses arrels. Crec que n’hi ha tres de molt clares: el manteniment de l’exclussió social de grans col·lectius urbans que no tenen cap projecte polític i canalitzen el descontent i la frustració a través de la violència anòmica, la presència del crim organitzat amb vincles amb el narcotràfic (i per tant amb molts recursos) i l’adopció i mimetisme de formes organitzatives i identitàries de les gangs de Los Angeles.

Amb l’afirmació de que aquesta violència està manipulada amb fins polítics em refereixo a l’utilització d’aquesta problemàtica social per part de la dreta (l’extrema dreta: ARENA i el PCN) que demana “mà dura” i criminalitza i estigmatitza una misèria que ha contribuït a generar i, a més, en treu rèdits.

Cap a on marxa l'esquerra d'El Salvador, després de la mort de Shafik Handal?

No està clar cap a on marxa l’esquerra. L’absència de Handal pot suposar la desaparició d’un lideratge fort i l’apertura cap a dirigències de caràcter més col·legiat. Possiblement aquesta “nova” direcció serà la més apropiada si el FMLN vol aglutinar als diversos sectors de l’esquerra (fins i tot alguns que en els darrers anys s’han allunyat del Frente) i esdevenir una opció de poder a nivell estatal, doncs a nivell local ja ho és.

Diversos antics líders de la Guerrilla d'El Salvador tornen a estar presents, des de diferents vessants, en la vida política del país. Això resulta beneficiós, d'alguna manera, o creu que seria millor que s'apartessin de la vida pública?

A El Salvador, com a Nicaragua, la desaparició del conflicte bèlic va suposar un canvi de rol (i de professió) dels qui havien format part de les formacions político-militars. I això va tenir conseqüències per a tots: des dels guerrillers “de peu” fins als comandants. Certament no tots, independentment del seu rang, han tingut la capacitat ni la lucidesa d’adaptar-se a les noves circumstàncies.

També s’ha d’apuntar que ningú té l’autoritat moral per dir que algú s’aparti de la vida pública, però tant a Nicaragua com a El Salvador hi ha personatges (on s’hi troben alguns comandants) que fan un mal favor a la causa per la que moltes persones van lluitar i donar el millor de les seves vides durant més d’una dècada.