lectura: maras i violència juvenil...

"Maras i violència juvenil urbana a l’Amèrica Central", de Frédéric Faux (Pagès Editors), amb pròleg de Carles Feixas

per Ferran Civit i Martí

Trets als carrers, pàgines i més pàgines de successos (superant fins i tot les de política i esports), tants morts per armes com pel trànsit durant las Fiestas Agostinas, gent amb un maxet o una pistola al bus amb tota tranquil·litat, guàrdies jurats que semblen membres d’una unitat especial de l’exèrcit, casos reals viscuts pels amics del país... Aquesta imatge és la que colpeix més al nouvingut a El Salvador, un dels països més castigats per la violència. Aclapara tant la primera vegada, que arribes a pensar que el millor souvenir del país no són les figures policromades de La Palma (dissenyades en origen per un català de Sarral, Llort), sinó un revòlver o un ganivet.

En pic furgues i coneixes el país, entens que la violència no és la normalitat, sinó un flagell amb el que ha de conviure com pot la gran majoria de gent. Faux ens mostra la complexitat de les maras i ens la presenta com el pitjor regal enverinat que podia haver deixat la guerra civil. D’una societat violentada només en pot sortir violència.

Famílies desestructurades, fàcil accés a les armes, grups paramilitars, estancament social i econòmic, exèrcit, polítics i policíes corruptes, i societat civil poc articulada, són alguns dels factors que es combinen fatalment per provocar uns índexs de criminalitat esfereïdors. Pel que fa a delinqüència, amb xifres donades per Faux, ens trobem un resultat vint vegades superior, d'El Salvador respecte els Països Catalans. I, també com mostra Faux, la solució no ve de la mà dura, sinó posant fi a tots els desequilibris existents a les societats d’origen. En una situació de democràcia real —tant social,  educativa, econòmica i política—, s’anorrearà finalment la violència i quedarà arraconada les hemeroteques. Aquests països s’ho mereixen.